L'alumne nadiu digital

L'Azu Vazquez ens introdueix el tema del debat:

L'expressió digital natives, en tant que oposada a digital immigrants, fou proposada per Marc Prensky en el seu assaig de l'any 2004 titulat The death of command and control (La mort del comandament i el control). Nadiu digital és una expressió que s'utilitza per  referir-se als integrants de les generacions més recents, sovint també batejades amb l'expressió generació Net (o Generació Z), aquelles que han crescut en un entorn clarament digital.
Ens qüestionem:

  • A les aules hi ha persones de la generació Net? Són els i les nostres estudiants immigrants digitals? Quines repercussions té això dins la pràctica educativa?
  • El professorat és conscient d'aquest canvi que està donant-se en l'alumnat? Es podrà traduir l'empenta digital que tenen els i les alumnes i aprofitar aquest interès tot reconduint-lo cap a un aprenentatge rellevant per al seu futur?

En el debat pràcticament tots estem d'acord que la majoria dels alumnes són nadius digitals i que son plenament generació Net. L'alumnat està familiaritzat amb les noves tecnologies i te una agilitat per utilitzar-les, però això no vol dir que en fagi un bon us.

Per això és molt important que els professors estiguin a l'alçada de les circumstancies i estiguin preparats per reconduïr-los correctament per que utilitzin profitosament aquests recursos.

Els nens estan acostumats a xatejar, a tenir representació en les xarxes socials com el facebook, a consultar informació a internet (i a copiar-la i enganxar-la als treballs) que sovint no es fiable, a jugar en webs de jocs, a descarregar música i vídeos o imatges i a utilitzar els mòbils per diferents usos. Tot això pot ser un greu perill de cara al que es preten aconseguir: que l'alumne aprengui, que no es distregui en excés i es perjudiqui a ell mateix.

Tal i com comentem als altres apartats, cal que el professorat també estigui motivat en aquest canvi si vol motivar positivament als alumnes.

Per que els estudiants treguin bon profit que és la finalitat última, cal que en aquest procés tothom hi posi de la seva part, incloent-hi, es clar, els mateixos alumnes.

Val a dir que estem a l'inici de tot un procés i que darrera dels problemes i controversies, les aules no tornaran a ser el que eren i esperem que sigui per be, el procés seguirá endavant, i d'entre aquests alumnes que avui dia en sàpiguen treure profit en surtir el nou planter de mestres per les següents generacions i que agilitzaràn qualitativament i quantitativament la integració de les TIC a les aules.

Per altra banda caldria parlar també de la "bretxa digital" pel que fa als recursos. Si no hi ha una homogeneització en l'arribada d'aquests recursos a tothom i a totes les escoles, estarem davant d'un greu problema... i no tots els nens podran ser considerats nadius digitals.

Respecte aquest tema (l'alumne nadiu digital) us passo dos links que em semblen prou interessants:

 

  • "Internet supera ya a otras pantallas en las preferencias de niños y jóvenes en España. Esta es una de las principales conclusiones del primer estudio elaborado en España desde la Universidad de Navarra por el Foro Generaciones Interactivas,  La Generación Interactiva en España. Niños y Adolescentes ante las pantallas"
    http://www.e-learningsocial.com/article.php?article_id=364
  • "La major part dels joves no són nadius digitals sinó orfes digitals. Creixen a la xarxa sense els seus pares." Segons l'autor del blog, Genís Roca
    http://www.genisroca.cat/2009/12/06/orfes-digitals/

 

Què pensen actualment els estudiants?

Vegeu aquests interesants vídeos que m'han passat:

Em quedo amb la següent frase:

Literalment: "Si no desarrollan un sentido de control

sobre la tecnología en nuestra vida,

pueden terminar afectando a nuestro futuro"